Al gener va sortir publicat un article en el que vaig participar. En ell demostraven que no hi havia una relació entre l'amplada de la cara i l'agressivitat dels individus.
Ah, però hi havia qui ho dubtava? doncs si. Encara que sembli sorprenent, aquesta teoria està tornant a rebrotar. Durant el segle XIX, la frenologia, la "ciència" que relacionava morfologia i caràcter, estava en plè apogeu. Sobretot a l'Anglaterra victoriana, on l'aspecte dels individus s'utilitzava per determinar si aquests eren o no sospitosos d'un crim o, fins i tot, si n'eren culpables. Aquesta corrent, a més, es va utilitzar a l'hora d'infravalorar certes poblacions i va ser un dels suports utilitzat pel racisme.
Amb els anys, els estudis que analitzaven la variabilitat de les poblacions van anar desmentint que el fenotip estigués relacionat amb el comportament i aquestes pseudoteories van deixar d'utilitzar-se i d'esgrimir-se com a argument. Però és allò de "mala hierba nunca muere" i darrerament hi ha hagut un rebrot en aquest intent de relacionar el comportament agressiu i la forma de la cara. Concretament, han aparegut diversos articles científics que relacionen cares més amples amb una major agressivitat o amb un comportament menys ètic. A més parlaven d'una selecció favorable envers aquest caràcter en els homes, de manera que les dones els haurien preferit i haurien deixat més descendència. D'aquesta manera aquest tret, negatiu per les connotacions negatives de l'agressivitat, s'hauria mantingut o fins i tot hauria incrementat la seva presència a les poblacions (a las mujeres nos gustan malos...)
I aquí és on vem entrar en escena. Els coordinadors de l'equip amb el que he col·laborat, els Drs. González-José i Gómez-Valdés van decidir que això no podia quedar així, que hi havia d'haver una resposta. Però ho vem fer com sabem la gent de ciències: amb números. Així que vem utilitzar les mesures de gairebé 5000 cranis i vem mirar de comprovar: 1. si hi havia diferències entre sexes per l'amplada de la cara (si s'havia seleccionat a favor aquest tret en els homes, cabria esperar diferències). 2. si els homes amb la cara ampla tenien més eficàcia biològica que els de cara més estreta. 3. Si hi havia una correlació entre l'amplada de la cara i l'agressivitat en el delicte comès per una sèrie d'individus analitzats d'una penitenciaria mexicana. I els resultats van ser negatius. Per totes tres hipòtesis. Així doncs podíem descartar la relació entre l'amplada de la cara i l'agressivitat.
Però per tot arreu sorgeixen idees com aquestes. De fet, a Catalunya hi ha gabinets que assessoren en processos de selecció de personal sobre els individus que són més aptes per una feina en funció de la seva cara. I no són casos aïllats. Aquesta tendència s'està generalitzant i calen estudis d'aquest tipus que desmenteixin allò desmentit fa temps. Pot semblar un pèrdua de temps, però segueix essent necessari. O ens podem trobar amb que aquestes idees acabin calant en el gruix de la població com ha passat amb el creacionisme als Estats Units.
